La ciutat dels somriures

Be, no ens enganyem, la nostra visita a l'ONG Somriures de Bombai, organitzacio emocional com l'ha descrit la nostra guia Anna, no ha estat per tirar cohets. Aqui ara celebren el Diwali (o festa de les llums) que es com un nadal a les maneres hindus. El resultat es que totes les escoles, guarderies i orfelinats que haviem de visitar estaven xapats. A canvi de no poder visitar els projectes educatius iniciats per en Jaume Sanllorente, hem visitat un de sanitari que tracta a malalts de lepra. A la foto ens veieu a la Txell i a mi amb el doctor i els companys de la visita. Tot i que la nostra experiencia no ha estat l'esperada, se'ns ha explicat llargament i hem pogut coneixer la valua de la feina d'aquesta gent, feinada mes aviat, i aixecar-se el barret davant de tant savoir faire. Una felicitacio des d'aqui a tots/es els seus integrants i contraparts.

I de Mumbai (Bombai) nomes dir que es una ciutat sorprenentment atractiva, molt occidentalitzada i oberta al mar. Aqui no hi ha sarees sino D&G i el tuc-tuc han desaparegut per obrir pas a moderns taxis tunejats amb llumetes de colors. La immensitat, obviament, acull varietat, i al canto de les botigues de Vuitton trobes l'extensio mes gran de tota Asia de slums (barraques). Diuen les xifres oficials que aqui hi viuen 18 milions de persones, i les no-tan-oficials que en son 40. Sigui com sigui, la veritat es que d'indis no en manquen, i en un mateix carrer hi trobes mil nens captaires vestits amb parracs, families benestants amb Audis llustrossos, un venedor de gel en bicicleta i una botiga de joies que faria caure als Tous de cul a terra. C'est la Inde!!!

Assumpcio o Nicolau

Hem passat aquest cap de setmana amb l'Angels i el seu panxot, que deu n'hi do la patxoca que fa ja... Tenen un joc divertit. Com que en aquest pais es veu que no et diuen el sexe de la criatura doncs ella i en Genis han decidit canviar-li cada dia el genere. O sigui, avui es nen i dema nena, i aixi successivament. I per fer-ho mes divertit, cada dia li posem nom. Els dos que nosaltres hi hem sigut la criatura s'ha dit Assumpcio i l'endema Nicolau.

L'Angels ens ha cuidat molt i ens ha fet un tour per la seva city actual: Pune. Hem visitat el centre d'un Guru llampat que es diu Osho, un temple amb unes vistes panoramiques espectaculars on hi niuaven set o vuit aligots i ens ha portat a una festa chic d'una familia amb 200 indis on ens hem sentit com Rudyard Kipling pels carrers de Malabar Hill... A la foto podeu veure la comitiva que va sortir del 713 de Punjabi cap a la festa. Avui ens encaminem cap a Bombai, proleg i epileg del nostre periple que ja fa tuf a final felic.

La familia

Gairebe ha passat un mes des de que vam arrencar el nostre viatge i avui hem partit la familia en dos. L'Arantxa i la Yolanda han agafat les maletes i es dirigeixen cap a Bombai on aniran obrint cami de tornada a Girona. Tot i les meves incertesses i dubtes inicials Girona estant, ja podem dir que la nostra convivencia viatgera ha estat un exit rotund. I ho escric amb el somriure ben ample per totes les estones que hem rigut junts, els moments de pau que hem compartit, aquells que ens hem cagat de por i en els que ens hem ajudat mutuament i, en resum, totes les experiencies viscudes en els darrers 23 dies. Des d'aqui, el meu agraiment a les tres per ser unes compis de viatge tan ben parides. Us perdono totes les converses sobre homes, roba, perruqueria i estetica. Sou unes cracks!

Goa sorprenent

Ni raves fins a les sis de la matinada, ni occidentals sota efectes psicotropics, estem descobrint una Goa molt diferent de la que ens havien venut les guies i el viatgers que haviem anat trobant. L'estat mes petit de la India, conegut per les seves platges tropicals i el dolce fare niente, es una combinacio de poblets arrosaires i ciutats amb un fort llegat portugues. Es ben curios sentir indis que se'ns adrecen parllant en la llengua lusitana i que es diuen Rodrigues, Ortigueira o Milho. A la costa exiteix aquesta Goa que no hem vist plena de resorts turistics per occidentals, pero ho sabem de sentides, la nostra Goa es la de les esglesies colonials, la gent vestida a les maneres europees i les platges desertes. A la foto estic a Anjuna, l'unic tastet de guiris que hem fet anant a un mercadillu hippie enorme que te lloc els dimecres en aquesta localitat on milers de paradetes venien de tot una mica i tot amb un aire ben hippy.

Here comes the rain again

La cinquena viatgera del nostre periple, la pluja, ha tornat a fer acte de presencia a les nostres vides, i aquest cop de forma monzonica. Des de que vam deixar les terres assoleiades de Tamil Nadu els dies han anat passant entre la xafogor diurna i les nits a remull. Estem a la bahia de Cochin (Kochi). Una ciutat milenaria que es composa d'un conjunt d'illes envoltades de brassos de rius on els autoctons pesquen amb xarxes xineses d'un alt valor estetic per mirades sensibles. El lloc es una preciositat decadent que barreja l'India furiosa a la peninsula d'Ernakulam, la mes rural a l'illa de Vypeen amb els vestigis colonials dels holandesos, portuguesos i anglesos que aqui hi han deixat la seva petja. Ens hem quedat a casa d'una parelleta india, en Wilson i la seva dona (foto a sota) que ens han tractat immillorablement i assesorat sobre com arribar als llocs. Amarats d'aigua com estem, i de ferry en ferry, ens hem regalat tres dies de repos abans no fem el gran salt a Goa i recta a final cap a Pune a visitar a l'Angels i l'ONG de Somriures de Bombay.

Me parecio ver un lindo gatito

Aquest darrer cap de setmana l'hem passat a la fresca de la muntanya, dormint en casetes de palla i visitant plantacions de te (a la foto), salts d'aigua, jardins d'especies, etc. Arribar aqui dalt ha estat una experiencia si mes no trepidant, tot i que alguna panxa de les meves acompanyats se n'ha ressentit. L'activitat estrella del finde ha estat un passeig per un llac enorme al capvespre amb la promesa de veure grans mamifers. Ni un tigre, a la reserva de Periyar n'habiten l'exigua quantitat de 56, tots ben censats amb noms i cognoms, m'imagino. Aquests felins, que pel que es veu no son gaire coquetos, no han tret el cap. Aixo si, a canvi en vist varis ramats de sambars (un cervid que recorda a la daina) i bisonts indis, que deu n'hi do la fila que fan. Kumily i Thekkady, que aixi es diuen els pobles que es troben dins del parc, estan infectats de empreses que et proposen les mil-i-una activitats de lleure a la natura que, seguint la nostra linia, hem intentat obviar. A canvi, ens hem agafat a un rickysawero la mar de trempat (de nom Arugi) que a ritme de tuc tuc ens ha portat amunt i avall per la contrada. Dema ens en tornem cap a la bahia de Cochin, al litoral del Ocea Indic, leitmotif del nostre viatge, que ja comenca a encarar la recta final.

La bona vida

Aqui em teniu, com un lord angles despitragat, fent el te de les cinc en un backwater (o vaixell de carrega readaptat per turistes) Ens hem embarcat a Kollam i ens dirigim riu amunt en direccio Allapuzha, en una zona que recorda als paisos baixos, amb tot de canals i polders, pero canviant tulipes i granges per plataners i cocoters. Ens hem endinsat en una comunitat rural d'aquesta zona amb una canoa que feia nyigui-nyogui i ens hem meravellat-horroritzat de la mena de vida tranquil.la i insalobre que aqui es porta. Aquesta gent viuen envoltats d'un fertil paradis ple de aguiles pescadores, blauets, nenufars i tota mena de flora i fauna tropical pero en un medi on les clavegueres son inexistents i se'ls cruspeixen els mosquits. Contradiccions sense solucio aparent. Aixo si, nosaltres com uns senyors a berenar un platan fregit delicios, a dormir fresquets al backwater i a sopar peixiku ben fresc acabat de pescar. Som la purria. Nomes com a anecdota dir-vos que a la nau erem quatre passatgers. Si, i quatre de tripulacio, capita, auxiliar, cuiner i un que matava les mosques no fos cas ens sentissim disturbats per aquests emprenyadors bitxets. Que us sembla? Visc contrariat.

Afers tropicals

Ho hem aconseguit! Despres de recorrer milers de quilometres en tota mena de transport en bones i no tant bones condicions hem apalancat els nostres cossos extasiats a les platges de Kerala. Els monsons han revifat una mica aquesta darrera setmana i masses banys de sol tampoc hem fet. Aixo si, ens hem deixat cuidar per la medicina ayurvedica amb uns massatges del tot reparadors i mariscades a preus irrisoris. Hem visitat dues de les platges mes conegudes i concorregudes d'aquestes contrades: Kovalam i Varkala. I ens han vingut tota la guirufada de cop. Ara ja sabem perque a Tamil Nadu no hi havia ni un turista, estaven tots aqui. Un cop superat el xoc inicial de sentir parlar catala a un indret tan remot, ens hem deixat enamorar d'aquests llocs que respiren tranquilitat i una bellesa extrema: pura selva tropical fins a peu de platja. Dema emprenem el cami cap als manglars del nord, que recorrerem en una casa-vaixell (backwater) i despres cap a les muntanyes, a veure bitxos al Parc Nacional de Periyar. Anirem informant. Aqui us deixo a les meves compis de viatge com tretes d'una postaleta!

La fi del mon

Cap Comorin

Hem arribat al punt mes meridional del nostre trajecte, i de la India: Kanyakumari (anomenada pel anglesos com Cape Comorin) Ens trobem al paral.lel 8", a partir d'ara el nostre viatge sera en direccio nord. En aquest indret una de les manifestacions de Parvati, coneguda com Devi Kanya que teniu a sota, va salvar la humanitat, segons els hindis. El lloc respira espiritualitat i es desti final de peregrins, com nosaltres, que ja ens tornat uns experts en cultura hinduista.

Ara ens toca repos, les noies sembla que ho necessiten, i ens regalarem uns quants dies de platja al sud de Kerala, abans d'encaramar-nos cap al santuari de fauna de Periyar, a les estribacions de la Serralada de Vikramingapuram.

Jo continuo fent de les meves fartant-me de thalis ( menjars de salses servits en fulles de palma) i vestint-me amb els lungis ( una especie de pareos a les maneres hindus) que els fa petar de riure. Fins i tot he fet pinitos en llengua Tamil. Esta clar que nomes he apres a dir si, no, hola, adeu i gracies, pero es suficient per arrencar'ls-hi un somriure.

Devi Kanya

Temples on reposa l'anima

No, no m'he tornat mistic ni m'he iluminat encara. Les darreres hores del nostre viatge des de que vam deixar la costa han passat per ciutats petites i estresants que allotgen els mes meravellosos temples de arquitectura dravinica, llegat de l'imperi dels Cholas. Aquests espais enormes, plens de pau i seneror, son un respir als agitats carrers plens de milers de indis, paradetes de chai, ricksaws, venedors de fulles de palma... La intensitat de Tamil Nadu es considerable, un viu sobreestimulat aqui. No hi ha turistes. Tenim la sensacio de recorrer carrers i pobles on els turistes no hi han arribat mai. Els indis ens miren encuriosits i els que estan de turisme ens demanen si ens poden fer una foto. La comunicacio s'ha vist disminuida doncs aqui l'imprempta colonial es molt petita i gairebe no es parla angles. L'Arantxa pero, ha desenvolupat el llenguatge de la mimica fins a limits inimaginables i es fa entendre a la perfeccio. De mentre, la Txell i jo hem desenvolupat multiples tecniques per esquivar els venedors de fum, taxistes mastegadors de betel i nens captaires. Dema emprenem una nova aventura cap a Rameshwaram, una illa sagrada a l'extrem sud, davant de Sri Lanka, coneguda com la Benares del Sud per la gran quantitat de pelegrins que alla s'hi reuneixen.

Primeres passes

Estem a pendre pel sac, hem fet milers d’hores de viatge entre avions, ricksaws, autobusos...

Tot ben accidentat! Primer ens van tenir un munt d’hores a l’aeroport de Helsinki, pelats de fred, no anavem preparats per del gelid hivern escandinau. Finalment vam arribar a Bombai, sans, estalvis i cansats. Els de Mecano es van flipar, Bombai es tot menys un paradis. Una immensitat construida a base de uralita i formigo, sorollos i hipercontaminat. Si la Torroja se lo montaba en su piso ja la planyo.

Aquell mateix dia, i ja sembla que fa segles, vam volar cap a l’altra punta del pais, a la costa est, Chennai (antiga Madras) i mas de lo mismo. Aqui la cosa ja es va revolucionar de tal manera que vam tenir la primera crisi del viatge. Necessitem deixar de respirar carbonillaaaaa

Finalment, despres de dos dies on hem creuat mig planeta hem plantat el campament base a Mahalipuram, un poblet pesquer encantador ple d’estiuejants indis i de temples escavats a les roques. S’hi respira calma chicha a l’ambient i la gent es ben acollidora... que ja ens convenia.

Mahabharata-Ramayana

Pels que m'heu questionat el nom del blog.

El Mahābhārata (महाभारत) es un dels dos escrits sanscrits de l'epica india. La paraula propiament dita significa "historia"

El segon poema epic s'anomena Rāmāyana que es una paraula composta de Rāma i ayana que significa "anar, endavant"

Aquesta es la historia d'un viatge!!!

भारत

A partir d'avui podreu trobar de forma mes o menys regular les aventures i desventures de la nostra escapada a la India. Aqui teniu la ruta que ens hem plantejat.

Si voleu ampliar visiteu el blog de la Txell, que segur que s'explaia mes que jo. Petoooooooons!

Leo