La ciutat dels somriures

Be, no ens enganyem, la nostra visita a l'ONG Somriures de Bombai, organitzacio emocional com l'ha descrit la nostra guia Anna, no ha estat per tirar cohets. Aqui ara celebren el Diwali (o festa de les llums) que es com un nadal a les maneres hindus. El resultat es que totes les escoles, guarderies i orfelinats que haviem de visitar estaven xapats. A canvi de no poder visitar els projectes educatius iniciats per en Jaume Sanllorente, hem visitat un de sanitari que tracta a malalts de lepra. A la foto ens veieu a la Txell i a mi amb el doctor i els companys de la visita. Tot i que la nostra experiencia no ha estat l'esperada, se'ns ha explicat llargament i hem pogut coneixer la valua de la feina d'aquesta gent, feinada mes aviat, i aixecar-se el barret davant de tant savoir faire. Una felicitacio des d'aqui a tots/es els seus integrants i contraparts.

I de Mumbai (Bombai) nomes dir que es una ciutat sorprenentment atractiva, molt occidentalitzada i oberta al mar. Aqui no hi ha sarees sino D&G i el tuc-tuc han desaparegut per obrir pas a moderns taxis tunejats amb llumetes de colors. La immensitat, obviament, acull varietat, i al canto de les botigues de Vuitton trobes l'extensio mes gran de tota Asia de slums (barraques). Diuen les xifres oficials que aqui hi viuen 18 milions de persones, i les no-tan-oficials que en son 40. Sigui com sigui, la veritat es que d'indis no en manquen, i en un mateix carrer hi trobes mil nens captaires vestits amb parracs, families benestants amb Audis llustrossos, un venedor de gel en bicicleta i una botiga de joies que faria caure als Tous de cul a terra. C'est la Inde!!!