Me parecio ver un lindo gatito

Aquest darrer cap de setmana l'hem passat a la fresca de la muntanya, dormint en casetes de palla i visitant plantacions de te (a la foto), salts d'aigua, jardins d'especies, etc. Arribar aqui dalt ha estat una experiencia si mes no trepidant, tot i que alguna panxa de les meves acompanyats se n'ha ressentit. L'activitat estrella del finde ha estat un passeig per un llac enorme al capvespre amb la promesa de veure grans mamifers. Ni un tigre, a la reserva de Periyar n'habiten l'exigua quantitat de 56, tots ben censats amb noms i cognoms, m'imagino. Aquests felins, que pel que es veu no son gaire coquetos, no han tret el cap. Aixo si, a canvi en vist varis ramats de sambars (un cervid que recorda a la daina) i bisonts indis, que deu n'hi do la fila que fan. Kumily i Thekkady, que aixi es diuen els pobles que es troben dins del parc, estan infectats de empreses que et proposen les mil-i-una activitats de lleure a la natura que, seguint la nostra linia, hem intentat obviar. A canvi, ens hem agafat a un rickysawero la mar de trempat (de nom Arugi) que a ritme de tuc tuc ens ha portat amunt i avall per la contrada. Dema ens en tornem cap a la bahia de Cochin, al litoral del Ocea Indic, leitmotif del nostre viatge, que ja comenca a encarar la recta final.