La cinquena viatgera del nostre periple, la pluja, ha tornat a fer acte de presencia a les nostres vides, i aquest cop de forma monzonica. Des de que vam deixar les terres assoleiades de Tamil Nadu els dies han anat passant entre la xafogor diurna i les nits a remull. Estem a la bahia de Cochin (Kochi). Una ciutat milenaria que es composa d'un conjunt d'illes envoltades de brassos de rius on els autoctons pesquen amb xarxes xineses d'un alt valor estetic per mirades sensibles. El lloc es una preciositat decadent que barreja l'India furiosa a la peninsula d'Ernakulam, la mes rural a l'illa de Vypeen amb els vestigis colonials dels holandesos, portuguesos i anglesos que aqui hi han deixat la seva petja. Ens hem quedat a casa d'una parelleta india, en Wilson i la seva dona (foto a sota) que ens han tractat immillorablement i assesorat sobre com arribar als llocs. Amarats d'aigua com estem, i de ferry en ferry, ens hem regalat tres dies de repos abans no fem el gran salt a Goa i recta a final cap a Pune a visitar a l'Angels i l'ONG de Somriures de Bombay.
Posts
No comments:
Post a Comment