Cap Comorin
Ara ens toca repos, les noies sembla que ho necessiten, i ens regalarem uns quants dies de platja al sud de Kerala, abans d'encaramar-nos cap al santuari de fauna de Periyar, a les estribacions de la Serralada de Vikramingapuram.
Jo continuo fent de les meves fartant-me de thalis ( menjars de salses servits en fulles de palma) i vestint-me amb els lungis ( una especie de pareos a les maneres hindus) que els fa petar de riure. Fins i tot he fet pinitos en llengua Tamil. Esta clar que nomes he apres a dir si, no, hola, adeu i gracies, pero es suficient per arrencar'ls-hi un somriure.

Devi Kanya
2 comments:
Ei Leo!
Salutacions gironines!
La veritat és que llegir aquestes aventures del vostre viatge m'ha fet posar la pell de gallina recordant la Índia... Tot i que nosaltres vam visitar una zona totalment diferent!
Esperem que tot us vagi molt bé per aquest país picant, caòtic i intens.
Com trobem a faltar les aromes dels thalis!!
Fins aviat,
Laia
Hola Leo!
Ja veig que estau aprofitant bé es temps! Quina passada tot això, no? :p Res... a aprofitar que aquestes experiències han de ser brutals!
Una aferrada i memòries!
M.Àngel
Post a Comment