Temples on reposa l'anima

No, no m'he tornat mistic ni m'he iluminat encara. Les darreres hores del nostre viatge des de que vam deixar la costa han passat per ciutats petites i estresants que allotgen els mes meravellosos temples de arquitectura dravinica, llegat de l'imperi dels Cholas. Aquests espais enormes, plens de pau i seneror, son un respir als agitats carrers plens de milers de indis, paradetes de chai, ricksaws, venedors de fulles de palma... La intensitat de Tamil Nadu es considerable, un viu sobreestimulat aqui. No hi ha turistes. Tenim la sensacio de recorrer carrers i pobles on els turistes no hi han arribat mai. Els indis ens miren encuriosits i els que estan de turisme ens demanen si ens poden fer una foto. La comunicacio s'ha vist disminuida doncs aqui l'imprempta colonial es molt petita i gairebe no es parla angles. L'Arantxa pero, ha desenvolupat el llenguatge de la mimica fins a limits inimaginables i es fa entendre a la perfeccio. De mentre, la Txell i jo hem desenvolupat multiples tecniques per esquivar els venedors de fum, taxistes mastegadors de betel i nens captaires. Dema emprenem una nova aventura cap a Rameshwaram, una illa sagrada a l'extrem sud, davant de Sri Lanka, coneguda com la Benares del Sud per la gran quantitat de pelegrins que alla s'hi reuneixen.